jueves, 22 de noviembre de 2012

Pensamientos kortos

- Ojalá totes les boques de la Terra estéssin plenes. Ojalá tots els ulls del món veiéssin ploure, però mai inundar perquè sinó no podrien sembrar els seus somriures.

- El món es fa petit quan noslatres ens fem grans.

- Ojalá esl deserts es reguéssin més per les llàgrimes d'Alá!

- Si tienes miedo de los finales, pues nunca acabes, esmpieza siempre. Aprende a conocer vidas con el duende del amor, nunca con el diablo de la envidia.

- El amor es tan difícil como la paz en el mundo. No obstante, ni me gusta la guerra ni tampoko lo difícil. Así que no me queda más remedio que creer en el amor, en la paz y luchar contar la guerra.

De nosaltres

Aire! Deixa'm respirat-te, deixa'm xuclar-te per inundar-me de suspirs de llum. Aires llunàtiks suspirant per trobar-se en el remolí dels desitjos. Aires il·luisonats i propers que ens refresquen les mirades. Llàgrimes salades inundant deserts buits de paraules, estankades, atrapades en un oasis de suor. Kridem als núvols perquè les eskoltin i les deixin volar lliurement pel cel, omplint-les de nosaltres.

Diferència indiferent

La indiferència és perillosa i la diferència et fa ser diferent. T'activa els sentits de l'aprenentatge curiós. En canvi, la indiferència t'activa els sentits més potents.La diferència mai ens hauria de ser diferent. Indiferent són els indis pregant per la riquesa de la terra. Diferents són els seus ulls, indiferent el seu treball.Riquesa morta pel poder prepotent que no vol potenciar la història humana, sinó potenciar la prehistòria. Primitiva essència destinada al canvi de konsciència. Indiferent a les normes imposades per les pors generalitzades. Suïcidem les nostres pors, matem la nostra indiferència. Seguim l'aire allà on vagi, deixem-nos anar. Sorpresa infinita, aventura diària viscuda sense pressa.

Rajos

Lluna llunàtika ajuda'm a estimar-te,
sol psiquiatra irradia sense cap tentacle,
lluna lluent respiran's molt prudent,
sol vellet escalfa la lluna que té fred.
Lluna distant deixan's abraçar-te sense mans,
lluna velleta curan's de tots els espants,
parlen's del què veus en els teus somnis,
crida a les estrelles que mai tenen fred
perquè s'abracen amb mans de fang i es transformen en estàtues.


martes, 6 de noviembre de 2012

Sabiesa prehistòrika

Fulles en blanc esperant ser acariciades per les pessigolles de la tinta negra que raja de les profunditats de la nostra ment. Fulles en blanc takades per la sang dels nostres kors sommiadors. Kors empresonats pels silencis de les seves llengües, petó endemoniat. Llengües que volen per ser rescatades de l'oblit, seques de qualsevol pensament de regadiu. Ments pobres, esclaves de sabiesa submergida en kamps plens de blancs treballant a plè sol.

C'est la vie

Entre vides passem les estones. Entre racons descobrim els indrets eterns d'esperances. Entre converses descobrim els passos dels versos. Entre guerres evitem les batalles. Entre amors ens aïllem. Entre silencis pensem. Entre embusos ens desintegrem. Entre papers ens reinventem. Entre somriures ens il·luminem. Entre cases ens escoltem. Entre l'entre i l'entre, la pausa, la quietud. Entre les flors respirem i, de sobte, el crit d'un nen trenca el nostre silenci. Trencament del soroll. Gloriós temps. L'eternitat convertida en voluntat. Voluntat en pausa kontemplativa de la realitat. Voluntat pensativa, callada, atrapada en un mar de dubtes.Voluntat reflectida en el nostre malestar, no volgut, incomprès pels altres. Existeix remei? Es cura volent tenir kura. La kura ho kura tot.
http://www.youtube.com/watch?v=3yTILI-nkXw

Amor de perras

Vivimos en tensión. Lo malo es que nos tiran y nos tiran cada vez más fuerte. Surfear las tensiones para dejar despertar las alas del olvido de la marea en kalma. Alas rescatadas del bahúl de los recuerdos de cuando nada más importaba más que ir a navegar sin saber a dónde ibamos a parar. Nuestra fortuna era no parar de parar,sin más.Batir las alas esperando la ayuda del viento,dejarnos llevar dónde nos llevase, hacernos las lokas convertidas en kometas de papel de kolores.Luego con el tiempo nos crecerían unos hilos que serían cogidos por un puñado de nin@s.
http://www.youtube.com/watch?v=qx7zYxloXm8