viernes, 18 de noviembre de 2016

Potets de vidre

K lluny estàs i k a prop et sento! Vull akariciar el teu somriure, abraçar els teus pensaments, besar la teva ànima i perdre'ns amb els ocells. Lliures, navegar entre els teus braços. Vull pintar potets de vidre amb tu. Guardar-hi tots els nostres rekords. K lluny estàs i k a prop et sento! Digue'm, on ets? Amb kins límits t'has topat, perkè tot s'hagi akabat? Em vas envaïr de sobte i, de sobte vas partir. Kom una estrella fugaç vas aparèixer i vas desaparèixer. Així de fàcil, fugaç com el nostre temps. Rekordo enkara els teus petons. kada karícia, kada instant, kada somriure i kada paraula. Només tu saps, papallona, el ke sents dins el teu bateg. Dins meu, només hi ha esperança. Vola, akariciant el vent i dançant amb l'ark iris.