miércoles, 26 de octubre de 2016

Acérkate

Tengo vértigo de volver a konocerte. Es una sensación extraña, de incertidumbre. Sin tu kerer tengo miedo. Kon tu kerer, también. Amar kreía ke sería fácil. ¿Por ké no nos enkontramos ya? Me kansé de jugar al eskondite kontigo. Kiero verte ya, ke no te eskondas más. La tímida, ahora, soy yo. Te Kiero. La intriga me gusta, pero a la vez me aterra. Sólo kiero tropezar kontigo. Kompartir este kamino. kantarle juntas, ser felices. ¿Por ké es tan difícil? Trankila, porke voy a seguir anhelandote, no me kansaré jamás de seguir suspirando por ti. Y kuando al fin nos enkontremos, sólo espero k me rekonozcas.

martes, 25 de octubre de 2016

Odio

Me da la gana de escribir komo me da la gana. Ganas de cambiar las kosas son las ganas ke tengo. Necesidad vital para poder sentirme libre. ¿Kién eres tú, dime, para tratarme así?

miércoles, 12 de octubre de 2016

Balla

No em robis els pensaments, Krea els teus propis somnis. Komparteix el teu ser. Fes ke brilli en l'univers. Expandeix les teves pauraules. Omple la teva vida. Fes ke l'altre se senti urgullosa de tu. Krea llaços. Sent la màgia dels somriures. No volis sense tu. No viatgis sense mi. Kontinúa aprenent dia rera dia, nit rera nit. Digue'm ke m'ekivoko. Pensa en el més enllà. Kè passaria si ho féssim? Ajuda'm a konèixe'm. Posam-m'ho fàcil. No em komplikis l'existència. Sino ens entenem, parlem-ho. Ki diu ke no volem fer-ho? Akells ke miren pel seu benestar, potser? Akells amb la lliçó ben apresa? Akells hipòcrites ke parlen per parlar? Akells ke tu i jo sabem ke juguen a fer-nos perdre pel laberint? Laberint hermètic, estancat i sense èxit. Éxit miserable de 4 arreplegats ke juguen a ser estrelles. Estrelles oblidades en el cel. Manta universal ke ens abriga a tots alhora. Ens evadeix i ens abstrau en l'espai. Ens regala la seva bellesa. Ens recorda la seva immensitat i la seva importància. Bellesa? Bellesa és tot allò ke flueix i es rega dia rera dia. Bellesa per la fortuna d'estar viu i poder contemplar-la lliurement, sense haver de pagar ni un cèntim per disfrutar-la. Simplement gaudint de la seva naturalesa. Naturalesa trista pel nostre oblit. Dança muda dels animals de la terra. Ojalá tots ballessim al so de l'esperança!

miércoles, 5 de octubre de 2016

Sígueme

Al final del kamino te enkuentro. ¿Ke haces akí parada? ¿Quieta? Ven, sígueme. Juguemos a ser libres. Kógeme de la mano y no mires atrás. Sólo korre.¿ Sabes dónde vamos? Yo tampoko. Sólo sé ke ahora todo es posible.

Juan

Kon una rosa y un clavel, la vida se te transformó en papel. Kruel destino, maldita muerte. Injusta danza la ke has bailado. Ojalá nos llevaras kontigo kuando kisieramos. Ojalá tus ojos destruyeran la maldad en el mundo y respetaran el amor. Sé ke es utopia, Juan, tu deseo. Ya me dirás si todo desde allá arriba se ve iwal. Yo, de momento, akí intentándolo hacer a mi manera. Te Kiero. Un beso.