Persones que estimem
joies infinites, tresors incalculables,
amor incondicional.
Dolor a les despedides,
fugues invisibles de la lluna,
astre misteriós que ens presegueix,
ens somriu i sempre ens és fidel.
Igual que les persones que estimem.
Por pel final de la partida.
Final desitjat dia a dia o final inesperat?
Això és cosa de cadascú.
Tots ens prenem el final com un punt i a part,
però i si el final fóssin uns tres punts suspensius.
Mai sabrem el nostre final ni el dels altres.
És trist pensar en el final, però quan arriba li has de plantar cara.
L'única cosa que ser és estimar fins el final
igual que les persones que ens estimen.
Amb vosaltres la vida té un sentit.
Sense vosaltres en coneixeré un altre.
http://www.youtube.com/watch?v=sf9yKoz2PrM
sábado, 22 de junio de 2013
martes, 18 de junio de 2013
Renéixer
Viurem més enllà de la mort,
serem més enllà dels somnis,
gaudirem més enllà de les esperances,
estarem més enllà dels records,
pensarem més enllà de les sorpreses,
volarem més enllà dels kors,
sabrem més enllà de les paraules,
escriurem més enllà dels sentiments,
direm més enllà dels secrets,
anyorarem més enllà de les persones,
morirem més enllà de l'horitzó,
tornarem a néixer més enllà de l'arc iris
i ballarem més enllà de la pluja.
http://www.youtube.com/watch?v=Z6LAy_F2nlI
serem més enllà dels somnis,
gaudirem més enllà de les esperances,
estarem més enllà dels records,
pensarem més enllà de les sorpreses,
volarem més enllà dels kors,
sabrem més enllà de les paraules,
escriurem més enllà dels sentiments,
direm més enllà dels secrets,
anyorarem més enllà de les persones,
morirem més enllà de l'horitzó,
tornarem a néixer més enllà de l'arc iris
i ballarem més enllà de la pluja.
http://www.youtube.com/watch?v=Z6LAy_F2nlI
viernes, 7 de junio de 2013
Hasta mañana
HASTA MAÑANA
El amor es como un valle en calma,
huele a suspiros de almas vivas
que se encuentran en nuestros cielos.
Los cielos son melodías guiadas por corazones,
completos en todo su esplendor.
Llenos de canciones.
Las canciones son la magia de la vida.
Magia que se va despertando día a día,
con nuestros deseos.
Los deseos son el destino forjado por nuestras
palabras,
llenas de enseñanza.
Repletas de historias.
Las historias son libros, nacen, se reproducen y
mueren.
Sus guerras nos llevan a la locura.
La locura es universal, no entiende de raza, sexo o
religión.
La demencia es la represión de un sentimiento.
Los sentimientos nos ayudan a crecer, a mirarnos y a
saber mirar.
Son la llave de nuestra caja fuerte.
La caja fuerte tiene agujeros negros invisibles, nos
llevan al poder.
El poder es nuestro enemigo, nos despierta la parte
oscura de nuestra alma,
nos dirige hacia la maldad.
La maldad nos encuentra sin motivos,
nos arroya hacia lo macabro.
Triste final del mundo.
El mundo nos convierte en hormigas,
marabuntas sin rumbo fijo.
Tsunami impredecible.
Lo impredecible es el propulsor de la vida,
sorpresas que nos iluminan los sentidos.
Ilusiones.
Las ilusiones son alegrías incontroladas,
el agua que nos falta para vivir.
Mares infantiles.
Los mares son el principio y el final de la vida,
paisaje insustituible de nuestro querer.
Belleza sin igual.
La belleza es el amor que no se ve,
la lucha de la humanidad.
Razón sin sentido.
El sentido es la meta de nuestro camino,
trazado por la amistad.
Sentimiento inexplicable.
El amor es todo,
nos acaricia en nuestro trayecto
y nos eleva hacia las nubes.
Mireia Bonamusa Gea.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)