Les flors neixen a la primavera,
tu vas nèixer a l'hivern.
Dona d'arrels fortes y kor gran.
Tota la teva vida dedicada als altres.
Ara ens toka separar-nos del teu kostat.
Vas començar sembrant sense aigua ni llavors,
i ara ho fas plena d'arrels. Arrels ke s'han propagat
durant tota la nostra vida. Arrels ke m'has ensenyat a kuidar
i ha regar dia a dia. Akestes arrels s'han convertit en llaços ke mai podran deslligar-se.
Llaços ke hem anat konstruïnt,
invisibles com l'amor ke mai podrà separar-nos.
No vull saber on aniràs, sigues lliure com el vent.
Només et demano ke de vegades xiulis ben fort
i segueixis ballant la nostra dança.
Va ser ahir, és avui i serà per sempre. Ke trobis la pau ke sempre ens has mostrat.
