miércoles, 30 de enero de 2013

Lugares

Sólo puedo mirar aquello que me hace soñar. Despierta estoy, pues el soñar despertó y me kontó que hay lugares que duermen sin soñar. Lugares sin palabras, lugares sin sentido. />

Ni idea

- El dinero se tiñe de azul porque todo el mundo lo llora desde el cielo.

- ...no me has dicho a caso, aunque sintieras honradamente, tu trabajo sería débil si, cualquiera que fuera la pasión, que debieras expresar, no supieras elevarte con el pensamiento...

- Hay espacio para todos, pero no para todo.

- Quan acaba un nou dia i encara busquem allò que no hem trobat, durant la nit el somni s'ens fa etern.

- El paisatge ens mira i xiula. Està alegre de tantes mirades que el dibuixen mica en mica. La pintura riu al veure tant de buit per expressar-se, els animals criden al silenci que escolta el vent. Els arbres aburrits amb tantes sombres de peus nus a l'herba.

- Que descansen nuestros latidos después de dar tantos aullidos, quejidos en el aire que salen de la rabia más perra que nos llama entre tanta sequedad. Mejor estallar de placer que secarnos las gotas de sudor.

Remordiments prehistòrics

- Obre el geni que tens dintre. Ojalá mai despareixi!

- Sota la pluja ballaven els tambors dels nostres kors, de les nostres trepitjades, de les nostres mirades. Sota la pluja escoltavem el cant de la vesprada. De sobte, un timbal va emmudir pel crit inesperat d'un nen petit. El crit deia: " No tinc encara paraules, però tinc el meu so". Sota la pluja va començar la melodia.

- Mai sabrem la veritat fins que un dia ens agafem les mans i morim entrellaçades!.

- De vegades faig i altres desfaig. Li vull preguntar al faig com es reguen les arrels, aquelles que no es veuen perquè fugen de la llum, aquelles que es perden en les profunditats de la ceguesa, aquelles que no tenen mans buides, aquelles que s'assequen de tant plorar, aquelles arrels que no saben on van, però no paren de trobar terra per kréixer, aquelles que es fan amb la humitat de la tempesta i es desfan amb el sol dels dies. algú sap on van?

- Ratlles, ratlles i més ratlles. Gargots insignificants que rodolen sense sentit i quan es troben pel camí es dibuixen.

- Si de nit plores perquè s'en va el sol, les llàgrimes no et dexaran veure les estrelles.


jueves, 17 de enero de 2013

Infinit
El cel és verd perquè els arbres l'abracen,
el cel no té fred perquè els núvols l'abriguen.
 El cel és feliç perquè dorm amb les estrelles,
el cel plora perquè molt poka gent vola,
el cel deskansa quan el vent no dança,
el cel trona quan les muntanyes el punxen,
el cel mai escolta el silenci.

Llengües
Les mànigues del món estan takades de raons,
les raons estan plenes de konfusions,
les konfusions ens porten a les desil·lusions,
les desil·lusions ens condueixen al crit,
l'existència ens crida a petons
que contra més sonen més bons són.
Llengües vives entrellaçant-se,
cremant-se amb el foc de les paraules,
esperançades a no ser mossegades.
Boques esperant llengües, llengües esperant boques.
Petons esperant petons.

Pensamientos mínimos

- kon la oreja pegada al suelo, oí llegar el mañana. (cuento afrikano).

- Els somis són la realitat o la realitat són somnis? Somnis atrapats en un kalaix, despertats per l'alarma de la konsciència.

- Ojalá el dinero lo quemaran los pueblos indígenas, como quemaron sus tierras y también sus famílias, sólo entonces volaremos.

- Por tanto, así como el pekado entró en el mundo por medio de un hombre, y por medio del pekado la muerte, así también la muerte alcanzará a todos los hombres.

- Bon dia amor, bona nit dolor!

- Hay muchos peces estankados sin aguas que respirar, sin fuerzas para luchar y sin escamas para cubrirse. El mejor remedio, es pues, kererse sin más.

- De tants prejuduicis el negre es va quedra torrat.

- Estimar un cop és egoísta,
estimar 10 cops seria perfecte,
estimar 25 cops seria komplikat,
estimar 54 cops seria generós,
estimar a kada kop de kor sería inkreible.