Àngels morts

Papallones dins l'estòmag, que no ens deixen dormir, papallones en l'oblit que no ens ensenyen camí, busca l'àngel que te faci dormir, busca la pau que et faci sentir. Tots tenim un àngel que ens abraça el destí, tots tenim unes papallones en l'oblit. Crida amb força i fes-les volar perquè ens tornin a despertar. Volem fugir del camí enfangat de papers mullats de mala sang i krear papers nets i sincers. Desperteu àngels del món i kantem la cançó de l'alegria. Vida donan's força per cridar i que ens escoltin des del més enllà. Mig món dorm perquè no el deixen despertar. Tristesa oblidan's o kridan's sense parar. El silenci ens fa cridar. Les paraules ens fan plorar. Els somriures ens fan enveja i la riquesa ens fa pena. Qui sóc? L'àngel negre que acaba de despertar.M'han deixat volar i mirar el què hi ha. He vist i ara em toka parlar en un món sord i ceg i em toka caminar. Treballar per la pau em sembla admirable, treballar per la gana em sembla trist. L'àngel negre diu que cadascú és lliure de fer el què cregui, l'àngel blanc diu que haig de fer el què em diuen. M'agradraia sentir aquests diàleg, seria una bona lliçó. Només ens queda riure o plorar, cantar o callar, volar o caminar. És un contrasentit en la vida. Massa sentiments en massa. Món incomplet rodant per rodar, per no extingir-se l'endemà. Vull apreciar el món amb orgull, saber que hi ha un demà esperant-nos amb ànsia. Vull tornara a estimar el dimoni i explicar-li acudits sense parar. Se m'acut canviar el món. Aquest és un dels acudits que li diria al dimoni. Escriure és tot el què ens queda, però les paraules dels muts on són? El temps no es perd es guanya amb l'edat. L'edat dels àngels és infinita com la nostra esperança que no para de kaminar en aquest món tant injust.

Natural

Primer et vaig portar una flor,
després et vaig fer un ram,
més tard ens vam trobar en un jardí,
finalment vam predren's pel bosc.
Llavors es va crear la selva
i per últim ens vam cremar en l'incendi.


L'ocell vermell riu del gran foc,
el cargol riu de la pluja,
el drac riu del seu conte,
la gata riu del gat
i el gat riu de tothom.

Música sorda

- Cantar es rezar dos veces.

- Els músics sempre volen que un sugui mut en el precís moment en què un desitja ser completament sord.

- La músika es el arte de los sonidos combinados con el tiempo.

- La humanidad se está torturando pero en defensa propia.

- El arte es el sexo de la imaginación.

- Els silencis parlen.

- Avui és un dia especial i encara no sé per què.

Vida mundial

- La humanidad conoce el precio de todo y no conoce el valor de nada.
-
- El tiempo no es una utopía entre la Kuna y la tumba, sino un espacio para crecer bajo el sol.
-
- La kultura no es lo que comparte la gente, sino para aquello por lo que elige combatir.

- ¡Quien teme a morir teme a vivir!

- La vida es lo que pasa mientras uno está haciendo otras cosas.

- No vemos las cosas tal y como son, sino tal y como somos.

- Globalicemos lucha, globalicemos la esperanza.

- El sonido es el producto del silencio. El silencio es la preparación, cada paso es sonido.entre un paso y otro está el silencio.

- En un nudo cabe todo el mundo.

- Si encuentras una palabra, jardín secreto, huerto de libertad, en la que habitar, no la sueltes, no la olvides porque te acompañará allá donde la soledad no te alcanza.

- Soñar es contarse historias que todavía no se conocen.

- Escuchar la lección del viento que pasa y nos cuenta la historia del mundo.

- Las grandes almas son como las nubes, recogen para luego verter.

Tu

Sólo kiero volar con el sol y la luna,
sólo kiero un beso de cuna,
sólo quiero despertar de mi mitad,
sólo quiero oír palabras,
sólo quiero el sol muy bajo y poder darle un abrazo.
Sólo quiero quererte más,
sólo quiero reir de mi torpeza,
sólo quiero seguir volando con la pluma y el papel,
sólo quiero cambiarme por billetes de juguete,
sólo quiero irme para las nubes lejanas,
sólo quiero caminar sin alas de cristal,
sólo quiero escribir en él.
Sólo quiero tocar el suelo con la sonrisa y
alegrarme porque estoy llena sin un beso de cuna.
Sólo quiero besar hasta el fin,
sólo quiero amarte hasta dónde no llegue la tristeza,
quererte hasta que el tiempo nos deje y nos lleve de vuelta a la vida.

Mar

Ones: crestes invencibles de moviments interminables, irrepetibles, inombrables. Crestes passatgeres plenes de pincellades ben barrueres tot trencant la màgia de la calma més severa. Trencadisses dins l'aigua riallera que ens brinden les ones del mar. Crestes immortals que ens pinten els mars més arrissats.

Krèixer

Que no ens ingressin les raons, siguem valents. Viska la història del món, condemnada a morir sempre sense glaçons. Viska els suspirs dels aires freds del món. Viska les keixalades per paraules del món petonejant-se per no ofegar-se amb tantes mans mudes abraçant-se, sense paraules. Kossos penetrant-se, ments castrant-se, ànimes suicidant-se. Gossos cridant i llops callant. Orelles sordes, boques automàtiques, caixes dibuixades de somnriures.Klaustres vermells?sentiments blancs? Paraules mal contades, dites per ser escrites. Pensaments cars i tristos. La claustrofòbia ofega. Ens treu llibertat de moviment i ens crea fòbies de pensament. Còpia la persona per ser persona. Convicció fanàtica de la veritat.Veritat poderosa per ser-ho. Veritat confusa de la realitat. Realitat nascuda i trepitjada pel passat. Passats troners, presents blancs, futurs constants. Assegurar-nos dels nostres temps. Fugim de les veritats, reguem-nos dins la pluja, deixem-les circular en les nostres vides, motiu de creixement.