Àngels morts

Papallones dins l'estòmag, que no ens deixen dormir, papallones en l'oblit que no ens ensenyen camí, busca l'àngel que te faci dormir, busca la pau que et faci sentir. Tots tenim un àngel que ens abraça el destí, tots tenim unes papallones en l'oblit. Crida amb força i fes-les volar perquè ens tornin a despertar. Volem fugir del camí enfangat de papers mullats de mala sang i krear papers nets i sincers. Desperteu àngels del món i kantem la cançó de l'alegria. Vida donan's força per cridar i que ens escoltin des del més enllà. Mig món dorm perquè no el deixen despertar. Tristesa oblidan's o kridan's sense parar. El silenci ens fa cridar. Les paraules ens fan plorar. Els somriures ens fan enveja i la riquesa ens fa pena. Qui sóc? L'àngel negre que acaba de despertar.M'han deixat volar i mirar el què hi ha. He vist i ara em toka parlar en un món sord i ceg i em toka caminar. Treballar per la pau em sembla admirable, treballar per la gana em sembla trist. L'àngel negre diu que cadascú és lliure de fer el què cregui, l'àngel blanc diu que haig de fer el què em diuen. M'agradraia sentir aquests diàleg, seria una bona lliçó. Només ens queda riure o plorar, cantar o callar, volar o caminar. És un contrasentit en la vida. Massa sentiments en massa. Món incomplet rodant per rodar, per no extingir-se l'endemà. Vull apreciar el món amb orgull, saber que hi ha un demà esperant-nos amb ànsia. Vull tornara a estimar el dimoni i explicar-li acudits sense parar. Se m'acut canviar el món. Aquest és un dels acudits que li diria al dimoni. Escriure és tot el què ens queda, però les paraules dels muts on són? El temps no es perd es guanya amb l'edat. L'edat dels àngels és infinita com la nostra esperança que no para de kaminar en aquest món tant injust.