Abuela

Anhelo tu voz y tus pokas palabras.
Tus Buenos dias y tu mirar.
Anhelo tu kuidado y tu forma de andar.
Vieja komo el mar te fuiste a la aventura del viajar por territorios inexplorados y deskonocidos por toda la historia de la humanidad.
Fiel a tu alma seguiste la nueva danza del amar.
Nosotros seguiremos tus rekuerdos en la forma de kaminar.
Soñaremos en vernos en nuestros sueños, tan dulces y buenos komo el despertar.
Anhelo tu kompañia y tu bondad.
Solo kiero recordartelo abuela porke tu magia nos hechiza kada dia sin kererte olvidar.
Fue ayer, es hoy, sera mañana y es para siempre.

Lluita

Kada dia decidim kè volem i ke no a la nostra vida,
jo he decidit voler millorar kada dia.
Aprendre dels altres i entre nosaltres,
decidir kè podem fer amb el nostre futur.
Tin klar ke no vull persones buides,
ni treballs inútils.
Estic decidint el meu futur segon a segon,
més enllà de tot això vull komençar una altre vegada.
Komençar a oblidar ke la vida no està escrita,
fer kada dia el meu guió.
Kanviar akells guions markats per mans takades de tinta negra.
Escriure amb tintes de tots kolors, naturals com els kors verges.
No vull aprendrem de memòria i treatralitzar un guió ja eskrit.

Solo ponemos los pies sobre las sillas

Estoy harta de obedecer, sentirme rebaño dirigido.
Me siento perdida en esta sociedad tan dividida,
buceando bajo las profundidades de la ignorancia.
Descubro muxas más cosas en las kalles y en sus personas
ke en los medios de komunikación ke nos akompañan dia a dia.
El saber no okupa lugar en los korazones.
Mentes libres, korazones kultos.
Pobre sera el ke okupe su korazon kon mentiras y estupideces.
Rikos seran los korazones puros y limpios.
Todavía no entiendo porke alguna persona tiene ke mandar sobre otra, porke los niñ@s se pegan kada dia mas y se kieren menos. En algo fallamos todos. Cierto es ke la historia del mundo es muy sangrienta y solo hemos aprendido ke así funciona. Estoy kansada de leer y ver siempre la misma triste historia. A lo mejor, y solo a lo mejor, si pusieramos todos los pies sobre las sillas, como en el club de los poetas muertos, y en voz alta y firme gritaramos todos y, al bajar de esas liberadoras sillas, empezaramos todos a kaminar hacia nuestra libertad, hacia nuestra unión y evidentemente hacia nuestra revolución. Ke bonito komienzo para nuestras deseadas historias de amor.

La mel de sa vida

Ki diu ke l'amor és ceg?
L'amor té uns ulls ben grans,
Kolor verd esperança.
Ki diu ke l'amor és amarg?
L'amor és la mel de sa vida,
Dolça i klara kom la veritat més salada.

Tu

Tu em treus un somriure kada dia,
em fas sentir papallones dins meu,
em regales la teva mirada,
tu i només tu em fas viure més il·lusionada.
L'amor és llibertat i kreixement i,
amb tu em sento gran molt gran.
Dia rera dia et necessito més.
Tinc por de no saber estimar-te.
També por a ke m'estimis i no saber donar-te.
Després penso en tu i akesta por desapareix
com si res.Sense més s'esvaeix i m'invaeix el benestar.
Tu em dones kalma com sa mare al nen petit.
Em fas veure més enllà i m'ajudes a respirar.
M'agrada omplir-me de tu.
M'agradaria ke ens sabessim valorar i entregar-nos les ales.
Fa només tres setmanes ke els nostres llabis es van fondre,
i és ara ke sento ke les nostres llengues s'hauran de konèixer.
Espero ke el demà ens sigui sincer i ke trobem tot allò ke necessitem.
Et miro i em deixes còrrer dins d'un mar tranquil i enkara temerós.
Busco la sorpresa en la vida i  amb tu l'he trobada.
Vull deixar-me sorprendre per tu i descubrir-te kada dia.
Senyoreta, estik enkantada de ke un dia kom akell
els teus ulls es van plantar en sa meva vida, dolça kom la mel i transparent
com l'aigua kristalina.