Paral·lismes

Si caminéssim entre vides paral·leles, què ens passaria? Ostres! Mai koincidiríem a kap llok, no kreuaríem mirades, ni somriures, ni moments de komplicitat, ni ens barallaríem. Si caminéssim entre vides paral·leles no podria mai tocar-te, ni sentir-te. Mai podríem creuar-nos paraules ni silencis. Mai podríem saber si som o no felices. Ostres! Si caminéssim entre vides paral·leles no sabríem què és estar juntes. Pensant sense tu se m'ha acudit. De vegades trobo ke la vida és injusta perkè no posa a la vida persones ke t'omplin de veritat, sinó ke posa personatges representant el seu millor paper. Per després fer-te saber que no ets part de la seva història. També posa personatges per fer-te la protagonista durant tota la seva obra amb el desenllaç més trist que existeix. Parlo de la teva pròpia mort. Personatges malvats que et destrueixen la vida. Sense motius, sense raons, sense lògica, simplement per la seva voluntat. Kina voluntat és akella que pensa en fer mal? Encara no trobo la resposta. Diguens-ho tu desgraciat per què ho fas? Sempre he pensat que si les dones parlessin des de la seva major sinceritat, sense pors ni coaccions el món giraria millor. La vida tindria un altre sentit. Estic molt enfadada perkè les dones enkara hem de ser feministes per aconseguir allò que l'home té simplement per ser home. La història canviarà quan ens deixin ser i quan ells aprenguin a estimar-se tal com són. Si caminéssim entre vides paral·leles homes i dones, us imagineu què passaria?