Bailar

Si las estrellas y la luna son almas gemelas,
tu y yo somos el universo. Vivimos la vida sin más.
Siendo y gozando de lo ke nos brindan día a día.
Me gustaría brindar contigo siempre por las kosas del kerer.
Si un día la vida nos separase mi alma te buscaría para decirte: ¿bailas?,
porke el baile es un sentimiento puro que une almas libres.

Kuando pienso en ti

Kuando pienso en ti, se me para el tiempo.
Me invade el kalor sólo de imaginarte y no poder tokarte.

Kuando pienso en ti me siento llena,
komo la luna brillante y llena de kalma y paz.

Kuando pienso en tí me siento un pájaro
volando sin parar hacia la libertad.

Kuando pienso en ti mi sonrisa se dibuja en mi.
Las flores sonríen y todo se llena de magia y bondad.

Kuando pienso en ti mi alma regresa y ya no kiere marxar.

Humanitat individual

Estem plegats d'incerteses, de problemes, de karències, de violència.
Ens movem amb màskares invisibles per agradar-nos i agradar.
Faig una krida a la nostra força, la força de la humanitat,
enterrada en vida per la trista història de l'home.
Home pobre en la rikesa dels sentiments.
Home superficial i inferior en la felicitat i per tant, en el dret de la vida.
Per què ens amaguem enkara en el perillós jok de ser el més fort i el millor?
Per què no deixem fluir les nostres emocions?
Tenim por a la nostra debilitat?
Per què no volem apendre a estimar?
Des de que naixem tenim innata una inocència desconeguda.
Per què l'amaguem o la oblidem amb el pas del temps?
Si fóssim més innocents, la kulpa no existiria.
Seriem lliures i no estariem lligats a una vida hipòcrita, buida de sentiments innocents.
Per què ens donen les ales si després no volem volar?
Ens kedem en el nostre món fictici de maduresa individual.
On va a parar llavors la nostra humanitat?
Es desenkadena una robòtika mekanitzada de pensaments i sentiments igualitàris i pautats.
Trista pobresa de konvivència.
I si deixessim fluir els nostres interiors?
Encara que em fa por, krek ke seria inkreíble veure l'interior de les persones.
Ens coneixeriem tots i totes per poder arribar a konstruïr l'anhelada humanitat.

Anhels

La vida s'envà el ke perdura és la nostra essència.
Perdura la nostra bondad, la nostra llibertat, la nostra alegria, la nostra il·lusió
per konstruir una vida diferent. En konstant moviment depenem de nosaltres per arribar-hi.
De vegades penso si akonseguiré viure una vida amb akesta filosofia.
No entenk enkara la seva finalitat ni les seves normes.
Lluito per no kaure en el konformisme, enkara ke de vegades és difícil no fer-ho.
M'aixeko kada dia buskant-me i buskant-nos.
La llibertat és la màxima kreació de l'educació.
L'educació és el nostre saber etern,
eternitat infinita ke es transforma  i canvia.
Assignatura pendent ke no s'estudia a l'escola, més aviat s'aprèn als karrers de la vida.
L'educació, per tant, és pura vida. Hauria de ser la nostra essència de maduresa individual.