Humanitat individual

Estem plegats d'incerteses, de problemes, de karències, de violència.
Ens movem amb màskares invisibles per agradar-nos i agradar.
Faig una krida a la nostra força, la força de la humanitat,
enterrada en vida per la trista història de l'home.
Home pobre en la rikesa dels sentiments.
Home superficial i inferior en la felicitat i per tant, en el dret de la vida.
Per què ens amaguem enkara en el perillós jok de ser el més fort i el millor?
Per què no deixem fluir les nostres emocions?
Tenim por a la nostra debilitat?
Per què no volem apendre a estimar?
Des de que naixem tenim innata una inocència desconeguda.
Per què l'amaguem o la oblidem amb el pas del temps?
Si fóssim més innocents, la kulpa no existiria.
Seriem lliures i no estariem lligats a una vida hipòcrita, buida de sentiments innocents.
Per què ens donen les ales si després no volem volar?
Ens kedem en el nostre món fictici de maduresa individual.
On va a parar llavors la nostra humanitat?
Es desenkadena una robòtika mekanitzada de pensaments i sentiments igualitàris i pautats.
Trista pobresa de konvivència.
I si deixessim fluir els nostres interiors?
Encara que em fa por, krek ke seria inkreíble veure l'interior de les persones.
Ens coneixeriem tots i totes per poder arribar a konstruïr l'anhelada humanitat.