lunes, 11 de febrero de 2013

Krèixer

Que no ens ingressin les raons, siguem valents. Viska la història del món, condemnada a morir sempre sense glaçons. Viska els suspirs dels aires freds del món. Viska les keixalades per paraules del món petonejant-se per no ofegar-se amb tantes mans mudes abraçant-se, sense paraules. Kossos penetrant-se, ments castrant-se, ànimes suicidant-se. Gossos cridant i llops callant. Orelles sordes, boques automàtiques, caixes dibuixades de somnriures.Klaustres vermells?sentiments blancs? Paraules mal contades, dites per ser escrites. Pensaments cars i tristos. La claustrofòbia ofega. Ens treu llibertat de moviment i ens crea fòbies de pensament. Còpia la persona per ser persona. Convicció fanàtica de la veritat.Veritat poderosa per ser-ho. Veritat confusa de la realitat. Realitat nascuda i trepitjada pel passat. Passats troners, presents blancs, futurs constants. Assegurar-nos dels nostres temps. Fugim de les veritats, reguem-nos dins la pluja, deixem-les circular en les nostres vides, motiu de creixement.

No hay comentarios:

Publicar un comentario