Infinit
El cel és verd perquè els arbres l'abracen,
el cel no té fred perquè els núvols l'abriguen.
 El cel és feliç perquè dorm amb les estrelles,
el cel plora perquè molt poka gent vola,
el cel deskansa quan el vent no dança,
el cel trona quan les muntanyes el punxen,
el cel mai escolta el silenci.

Llengües
Les mànigues del món estan takades de raons,
les raons estan plenes de konfusions,
les konfusions ens porten a les desil·lusions,
les desil·lusions ens condueixen al crit,
l'existència ens crida a petons
que contra més sonen més bons són.
Llengües vives entrellaçant-se,
cremant-se amb el foc de les paraules,
esperançades a no ser mossegades.
Boques esperant llengües, llengües esperant boques.
Petons esperant petons.